Les gerres de CastellóELS BELLVÍS , SENYORS DE CASTELLÓ (1287-1395)

Va succeir el Rei En Jaume I, el seu fill Pere I de València, anomenat Pere el Gran i després el fill d'aquest, Alfons II el Lliberal; el qual va donar Castelló (30-gener-1287) a Bernat de Bellvís (Senyor del Castell de Bellvís a Catalunya); no, amb plenitud de drets, ja que la ciutat de Xàtiva també tenia concessions. Bernat de Bellvís es va casar amb una filla de Jaume Castellà, neta de Berenguer Llençol, els quals van tenir 2 fills, Guillem i Teresa. Bernat moria ben a prop de l'any 1.300

segell de Jaume II fill d'En Pere el Gran

 A la mort de Bernat passà a ser propietat del seu fill Guillem de Bellvís, el qual va morir a Castelló (Setembre 1327); sent traslladat a Xàtiva, on va rebre sepultura, a l'Església de Sant Salvador, al mateix lloc que son pare. L'hereu fou el seu fill Pere Bellvís, que moriria, possiblement també a la nostra ciutat ( 21 d'abril 1336), passant a mans del seu fill Joan Bellvís, sent menor d'edat.

 Abans d'alcançar la majoria d'edat, la Baronia havia anat evolucionant. El Castell de Rugat continuava en estat ruïnós i abandonat, Rugat ja no li pertanyia, passant a ser Castelló el centre i capital del senyoriu, que comença a dir-se Baronia de Castelló.

Va ser fidel al rei Pere IV, i en agraïment, aquest li atorgà privilegis per a reconstruir i fortificar el Castell de Rugat, així com construir un altre castell o fortalesa dins el terme de Castelló de Rugat; per a que els seus habitants es pogueren recollir-se o defendre's en cas de necessitat.

Revers d'un ral valenc

 En 1361 intervingué en la guerra dels "DOS PERES" (Aragó i Castella), que posava en perill la pacífica existència del nostre País, ja que els castellans irrompien en el Regne de València, arribant fins a la Safor, ocasionant greus destruccions i pèrdues de tota mena, així com pànic en tot el Regne. (1)

(1) Sorita, Jeroni "Anals de la Corona d'Aragó" t. 2º, pàg. 246

 A començaments del 1366, amb la retirada de Pere el Cruel (el de Castella), deixava lliures les posicions que ocupava dins de la corona catalano-aragonesa. Poc després Pere el Cruel, moria assassinat per Enric de Transtàmara a Montiel (Castella).

Joan Bellvís va reconstruir el Castell de Rugat i així es va redactar el 5 de maig de 1396, després de la seua mort, que fou l'onze de març de 1395.

Morí sense successió, tancant-se la relació dels Bellvís en Castelló.

Dinar de l'época de Jaume I

 Després vindria un període de temps sense cap canvi substancial en la vida de Castelló ni en l'estructura del Senyoriu. Dels Bellvís passà als Castella... Jaume Romeu... Castelló comença a anomenar-se "de Rugat".

La població, morisca en la seua majoria, vivia tranquil·lament pagant els tributs als senyors, i treballant la terra.

 

TORNAR A L'ÍNDEX

SEGLE XVI