Les gerres de CastellóSEGLE XIX

EL POBLE ES NEGA A PAGAR ELS DRETS DE GRAVÀMENS ALS NOBLES

Durant el mes de Setembre de 1801, hi hagué un moviment de protesta que s'estengué pels camps de les comarques centrals del País
Els motius revestiren una forma molt semblant a la majoria dels pobles.

Normalment per la nit, quan la gent era ja al llit, feia la seua entrada una multitud de gent emboçada i amb el vestit característic dels llauradors de l'Horta, tocant el caragol i convocant els veïns a una concentració a la plaça

avalot.JPG - 4118,0 K

"Per ordre del tio Pep del Orta que ningun veí pague el dret de senyoria baix pena de la vida, y aixi mateix que tot veí pose tenda pera vendre lo que vullga sense pagar res a ningu..."

horta.JPG - 5978,0 K

A la nostra comarca es produïren atacs contra les propietats dels senyorets. A Otos destacà Felip Alfonso, organitzador dels avalots.

La noblesa valenciana, començà en connexió amb l'Audiència una repressió sagnat. Sis homes foren ajusticiats i molts més els haurien acompanyant si no hagués aturat el bany de sang, el comissari Miguel Mendinueta, nomenat a instàncies de Godoy per tal de portar a cap les investigacions i jutjar els responsables.

El 27 de Maig fou assassinat en plena plaça de Sant Domènec, el baró d'Albalat dels Tarongers, responsable de tots els morts durant la revolta urbana de 1801.El seu cap fou tallat i passejat com a trofeu al capdamunt d'una pica.

LA DOMINACIÓ FRANCESA

L'aixecament de València de maig de 1808, fou, en major mesura que el de 1801, un alçament popular clàssic.
El País Valencià es ocupat pels francesos entre 1811 i 1812
Es declarà la guerra a França i l'allistament general. A Castelló són reclutats tots els homes entre els 16 i 40 anys (1809) En Setembre de 1811 es publicà "El decret d'abolició dels senyorius."

L'11 d'octubre de 1811 s'ordena un nou reclutament entre tots el homes compresos entre 16 i 70 anys que comprenia 185 persones al nostre poble.
València es rendeix el 9 de Gener de 1812, després cauria tot el país amb l'excepció d'Alacant.

Es

Els pobles valencians, que havien deixat de pagar les prestacions senyorials, es veien obligar a fer-ho durant l'any i mig de dominació napoleònica. En alguns indrets, com als senyorius del Marqués de Malferit (Aielo de Malferit), hagueren de fer-ho empesos per la força de les baionetes franceses.
Hi ha constància escrita sobre la participació de quasi tots els pobles de la Vall d'Albaida (més de 800 homes) a un atac al destacament francès d'Atzeneta (27-abril-1812) on van morir mes de 150 persones de la Vall .
Aprovada la Constitució de Cadis (1812)
El 21 de juny de 1813 s'acabà la guerra ,els francesos foren derrotats i es retiraren.

 

TORNAR A L'ÍNDEX

SEGLE XIX (2ª part)