SEGLE XIX ( 2ª part )SEGLE XIX ( 2ª part )
La noblesa valenciana veia com els seus antics vassalls, ara ciutadans, deixaven de satisfer les prestacions senyorials, emparats en la constitució acabada d'estrenar; veient en Ferran VII, rei absolut, la solució a la seua situació.
|
|
El 4 de Maig de 1814, Ferran VII, abolia tota l'obra dels legisladors de Cadis, inclosa la Constitució. El 6 d'agost, amb un decret , sentenciava la supressió de les jurisdiccions sensorials. Des del mateix any 1814, es posarien en marxa arreu de l'estat diversos moviments contra l'absolutisme. L'exclusió social dels mesos de març i abril establí els fonaments sobre els quals es posaria en marxa la política liberal. Començaria la revolució institucionada. En març de 1820 es produiria l'enfonsament de la monarquia. |
En 1820 es restableix la Constitució.
Es reposa l'Ajuntament de 1813 al nostre poble. Comença a Castelló el plet formal amb els ducs, fins aconseguir el total alliberament molts anys després.
|
Les tensions s'aguditzarien durant l'any 1821, a conseqüència de diverses circumstàncies. Al març, a Alcoi, desembocaren en l'assalt i incendi de les màquines de cardar i filar, per part d'uns 1.200 treballadors, amenaçats per la mecanització. En 1823 tornà el règim absolutista a l'empar dels Voluntaris Realistes. |
|
|
|
La guerra carlina (partidaris de la continuïtat de la dinastia en el germà del rei En Carles, front al nomenament de la filla de Ferran VII), al País Valencià descansà en una forta oposició de la pagesia pobra contra el nou règim liberal, contra l'aliança entre noblesa i burgesia, que els havia deixat marginats. Hi hagué aixecaments carlistes a moltes localitats. A la nostra zona, Xàtiva n'és una. Les diverses partides anirien creixent progressivament, i ja al 1835, els carlins tenien una força considerable. |
El 29 de Juliol de 1836 entrava al poble la columna del brigadier Quílez. En Novembre de 1837 entraren els carlistes de Vallada. El 10 d'agost de 1836 es proclamà a València la Constitució de Cadis i s'instal·là una Junta de Govern. És rebuda aquesta notícia amb gran alegria al nostre poble, ja que posava de manifests les reivindicacions del llauradors contra els drets senyorials. El 30 de març de 1840 les tropes isabelines prenien Morella i posaven fi a la guerra amb l'exili de Cabrera.
|
Durant els 10 anys que transcorregueren des de la mort de Ferran VII i la majoria d'edat d'Isabel II, la balança es mantingué indecisa, no només entre carlistes i liberals, sinó també entre el "liberalisme respectable" i "el radical". A partir de 1844, el model liberal moderat, censatari, antidemocràtic i oligàrquic, aconseguí mantenir-se en el poder i controlar la societat sorgida de la revolució fins a uns extrems impensables durant la dècada anterior. |
|
El republicanisme federal era una força política de primera magnitud al P.V. Als darrers anys del regnat d'Isabel II s'havien produït ja alguns intents insurreccionals (1865 i 1867).
A les eleccions municipals celebrades al mes de desembre de 1868, triomfaren els republicans a tot el País Valencià
Al gener del 1869, les eleccions a diputats, a Corts Constituents, donaren el triomf als partits monàrquics.
|
|
La força adquirida pels demòcrates i republicans en la perifèria de l'Estat entrà en pugna amb l'orientació monàrquica centralista del govern que es formà desprès de les eleccions. |
La gota d'aigua que feu vessar el descontentament fou el desarmament de la milícia, decretat pel govern. El dia 5 d'octubre es publicà un ban del capità general Rafael Primo de Rivera, donant un termini de 24 hores perquè es dissolguessin les partides. L'endemà es decretà l'estat de guerra. El dia 16 el general Primo de Rivera manà bombardejar la citat de València durant set hores; hi moriren milers de persones.
A la nostra zona cal destacar la "partida de Palloc" en que aquest general aconseguí ocupar Alcoi (14 Novembre de 1872) en convivència amb els republicans locals, queeren forçats a abandonar la ciutat .El 6 de desembre es derrotada i desfeta en Salem, en un combat de més de tres hores i mitja. Les baixes van ser nombroses; entre ells alguns fills de Castelló . El dia 11 de febrer de 1873; Amadeu I renúncia al tron espanyol. Quedava proclamada la primera república.
|
|
|
