SEGLE XIX ( 3ª part )SEGLE XIX ( 3ª part )
LA PRIMERA REPÚBLICA
El Parlament, dominat pels radicals, proclamà la república l'11 de febrer de 1873, abans que el buit del poder pogués ser aprofitat per l'exèrcit. El nou govern fou presidit pel lliurecanvista Estanislau Figueras, amb Castelar, Pi i Margall i Salmerón entre els seus ministres.
|
|
Es promulgà una llei abolint les quintes i ordenant la creació d'una nova milícia, anomenada "Voluntaris de la República" Per juny del 73 fou proclamada la República federal i Pi i Margall nomenat el seu primer president. |
Malgrat el projecte federal de l'estat, els republicans intransigents de les províncies desconfiaven del Govern i de la idea que la federació pogués imposar-se des de dalt i no a través d'un moviment revolucionari des de baix.
|
|
El programa de Pi i Margall no podia aplicar-se en aquest clima de rebel.lia. La vaga general d'Alcoi i la proclamació de cantons independents, posaven fi, en el mes de juliol a la presidència de Pi i Margall. |
La insurrecció alcoiana, en un clima d'agitació obrera i de propaganda internacionalista contra la república burgesa, començà amb una vaga de paperers en els Algars (Cocentaina).
|
|
L'acomiadament dels treballadors, agreujà la tensió social, esclatant la vaga general d'Alcoi (7 de Juliol). Les coses van a més; es crema l'Ajuntament, es detenen els fabricants, s'incendien cases i finalment, assassinen l'alcalde i set guàrdies civils. L'arribada de l'exèrcit afavorí un acord entre els revoltats i el capità general Valverde, a canvi de l'alliberament dels hostatges. A començament de setembre dos-cents guàrdies civils posaren fi a la revolta, que fou seguida d'una forta repressió contra els treballadors. |
|
Un vegada anorreades les insurreccions republicanes de l'estiu, l'exèrcit hagué de continuar fent cara al carlisme. L'estat de guerra decretat per Martínez Campos al País Valencià i a Múrcia, fou seguit per la dimissió de Salmerón, dos mesos després que aquest substituí a Pi i Margall. El nou president de la República fou Emilio Castelar El colp d'Estat del general Pavia al gener de 1874 acabà amb el federalisme i mantingué només formalment la República, lliurant-la a mans dels seus enemics. |
|
Després es limità el dret a l'associació, s'il·legalitzà la internacional i es restabliren les quintes i els consums. La República havia estat vençuda per les seues pròpies contradiccions internes, mentre quallava el desencís entre els treballadors i entre els camperols, que no havien conegut en la pràctica ni la reforma social ni la reforma agrària, la petita burgesia s'allunyava del radicalisme, i els poders fàctics tradicionals preparaven la restauració de la vella monarquia.
