Gerres1.GIF - 2859,0 KSEGLE XVII

EXPULSIÓ DELS MORISCS

Castelló i tot el Regne de València travessen moments difícils degut a la situació econòmica, pròxims a la desesperació, fruit de la política tributària, continuada per la senyoria, no del tot respectuosa amb les possibilitats dels seus vassalls.

Els moriscs de Castelló, així com la resta de germans de raça, continuaven vivint d'acord amb els seus costums i la seua llei, resistint-se a integrar-se al catolicisme.

Les diferències culturals i religioses s'accentuen greument.

(Al mapa , de color roig, les zones poblades de moriscs)

Consta que al 24 de juny de 1602; el poblat del Rafelet tenia 23 cases.

zones poblades de moriscs

El 22 de setembre de l'any 1609 ; Felip III ordenà per crida:
"Tots els moriscs d'aquest Regne, homes, dones i fills, en un termini màxim de tres dies a partir de la publicació del ban, abandonen el poble de la seua residència i vagen a embarcar al port que se'ls indicarà, Podran emportar-se de les seues hisendes, els mobles i tot el que puguen portar damunt, assegurant-los que no rebran cap mal, i que se'ls proveirà del necessari fins a deixar-los a Barbària; incorrent en pena de mort qui no ho cumpleisca."

Felip III

Finalment i, per a que els nous pobladors pogueren aprendre l'art del conreu de les terres, ordenà que de cada 100 cases morisques, se'n podrien quedar 6. El 25 de Setembre es publicà l'ordre a Gandia i el 26 o 27 a Castelló del Duc.

L'eixida fou a través del port de Dénia.

L'expulsió dels moriscs a través del port de Dénia

En total 400 moriscs eixiren de Castelló, corresponents a 100 cases, quedant reduïda la població a 30 cases habitades pels cristians vells i un nombre reduït de famílies morisques.

Sobre un total entre 200.000 i 250.000 moriscos foren expulsats de la Corona d'Aragó (d'un 20 al 25% ) Un mínim de 117.464 al Regne de València (22 al 30%)


10 d'abril de 1611. Es redacta la "Carta de Població"
Després anirien afegint-se els nous repobladors

LA SEGONA GERMANIA

Cap a meitat segle, comença un període de crisi en el creixement del camp, que acabaria en la "Segona Germania " (1693.) El Batlle del duc de Gandia, ordenà l'empresonament de quatre llauradors de Vilallonga, per negar-se a repartir la collita amb els senyors i això fou l'espurna que encendria la rebel·lió. dels camperols.

Aquesta veritable "jacquerie" va córrer des de la Marina fins les muntanyes, des dels dominis del duc de Gandia fins als del comte de Cocentaina, passant pel marqués d'Albaida i altres senyorius.

(Vista meridional de la ciutat de Gandia)

 

Francesc Garcia, del Ràfol d'Almúnia, fou nomenat síndic general i es convertí en cap polític i ideològic de l'alçament. El comandament militar fou assumit per Josep Navarro cirurgià de Muro . Les tropes reclutades pel virrei van derrotar els agermanats a les proximitats del poble de Setla , prop de Muro. Molts llauradors foren condemnats a galeres. Josep Navarro, fou capturat i executat a València el dia 1 de Març de 1694. El virrei va prometre tenir en compte les reivindicacions justes, però els pobles no van aconseguir quasi res. Així van esvair-se les il·lusions dels llauradors vassalls dels senyors.

 

TORNAR A L'ÍNDEX

SEGLE XVIII