SEGLE XVIIISEGLE XVIII
La mort de Carles II, el 1700 amb el plantejament del problema successor (per un costat Felip d'Anjou de la casa dels Borbons i per l'altre Carles d'Àustria , continuïtat dinàstica) derivà ràpidament cap a un conflicte internacional.
Al País Valencià, com a la resta de territoris de la Corona d'Aragó , el conflicte es representà per dues parts ben diferenciades. Per una part el llauradors i gent de camp, anomenats MAULETS , tant durament tractats, amb les seues reivindicacions i derrotes anteriors encara sensibilitzades (segona germania) i una part de la petita i mitjana burgesia, s'adheriren a l'Arxiduc Carles d'Àustria .
Per l'altra, la classe privilegiada , els senyors, (BOTIFLERS) partidaris de Felip V.
|
|
El 10 d'Agost de 1705, la presència de l'armada aliada davant d'Altea, precipità els esdeveniments, que desembocaren en la formació d'un exèrcit austriacista, format principalment per camperols, però dirigits per Joan Baptista Basset i enquadrats en un indeterminat contingent de tropes regulars angleses. Fou proclamat l'arxiduc "CARLES III, rei de València". |
El 16 de Novembre de 1705, Els Tres Estaments i el Consell, reconeixen com a Sobirà a Carles III.
L'entrada a València, dels generals Basset i Nebot ocorria un mes després, amb gran aplaudiment del poble, mentre s'encenien fogueres durant tota la nit en senyal de joia.
El 30 de Setembre de 1706 arribà a València el llavors rei dels valencians CARLES III.
El 7 de Març de 1707 Carles III abandonà València cap a Barcelona.
El 25 d'abril de 1707, l'exercit borbònic castellà al front de Felip V, derrotava les tropes de l'arxiduc en la famosa "Batalla d'Almansa"
|
El 6 de Juny de 1707 es rendia Xàtiva. El dia 19 fou, incendiada per ordre de Felip V. El foc durà fins l'u de març de l'any següent, sent totalment arrasada. Després anà caent tot el país. |
|
|
El 29 de Juny , un reial decret posava fi al tradicional règim constitucional de València per "delicto de rebelión..." "...y justo derecho de conquista", sotmès al Consell de Castella.
La llengua emprada als documents oficials passà a ser exclusivament en castellà.
Tot i que hom desconeix la dimensió i l'abast de la repressió borbònica, no sembla haver-hi cap dubte que el clima posterior fou el propi d'una postguerra civil, del qual deixà constància en el seu diari el botifler I. Planes en 1711 " Beberían nuestra sangre, tal es el odio que han cobrado contra nosotros, sin haber dado motivo, pero ni les hemos contristado ni dado en cara con oprobios ni con remoquetes, ni tenemos culpa, ni hemos deseado la introducción de las alcabalas, alojamientos, ni otros impuestos, ni deseamos las leyes ni usajes castellanos."
21de Novembre de 1707 Reial ordre de Felip V
"....... Y para formar de las ruinas de una ciudad rebelde, como Xàtiva (cuyo nombre ha de quedar borrado), mando reconstruir una nueva ciudad que ha de intitularse SAN FELIPE....."
|
Al nostre poble, Castelló de Rugat, els efectes del nou poder, prompte repercutirien sobre els seus habitants. |
|
|
La barbaritat històrica d'aquells anys, encara avui és viva amb la frase traspassada de generació en generació El 23 de Març de 1748 hi hagué un fort terratrèmol que es repetiria amb major intensitat el 2 d'abril. Resultat: Desperfectes en l'Església, en el Palau i en 20 cases. El Castell de Montesa es derrumbà, sepultant a la major part de la població. |
|
|
|
|
