ELS IBERS ( -500/100 aC)
Cap al segle VI-V aC, la població que habita la costa mediterrània peninsular degut a un procés d’evolució i d’assimilació motivada per influències culturals externes, (fenícies gregues i cartagineses), afavoriran la transmissió, directa o indirectament, d’una sèrie de valors culturals que, junt amb els propis, formaran el naixement d’una nova cultura, i mai més ben dit, nostra: La cultura
ibèrica. Aquesta supondrà espectaculars avanços en comparança amb les èpoques anteriors: Una major estructuració territorial i social, l’ús del torn del terrissaire, la generalització del treball del ferro, l’escriptura pròpia, l’utilització de la moneda ...
Foto: Moneda ibèrica acunyada en Saitabi (Xàtiva)
Als treballs agrícoles també s’incorporaran canvis, afegint-se al ja coneguts la vinya i l’olivera, així com alguns arbres fruiters i llegums i que junt amb la ramaderia formaran la base econòmica més importat de la vida dels seus habitants. Els assentaments, situats majoritàriament a zones altes o inaccessibles, des de les quals s’exerceix una funció de control i protecció alhora, apareixen emmurallats, gaudint d’una certa organització urbanística adaptada al terreny. A la nostra comarca, malgrat el gran nombre d’assentaments ibèrics, els poblats d’altura resulten escassos (El Tossal, Terrateig), El Planet d’En Gomar, Beniatjar, la Covalta a Albaida... Tot i que les formes clàssiques d’organització era mitjançant tribus o petits poblats, els quals depenien d’un altre poblat més gran, que feia la funció de capital, com és el cas d’Edeta a Llíria, a la nostra comarca aquest fenomen no resulta massa clar, ja que a la gran quantitat d’assentaments ibèrics localitzats, no s’ha pogut constatar cap assentament d’aquestes magnituds. Tanmateix cal ressaltar La Covalta a Albaida per la seua situació estratègica , i la Bastida de les Alcuses a Moixent, en els límits de ponent de la Vall.
|
Restes d'habitatges de la Bastida de les Alcuses. |
El Tossal del Morquí, un assentament des de l'Edat del Bronze, on la cultura ibèrica també ha deixat les seues empremtes, al límit de la nostra comarca |
Segons els autors clàssics basant-se en les divisions despreses dels romans, la nostra zona comprendria l’anomenada "Contestània ibèrica" és a dir les terres que hi ha entre el riu Segura i el Xúquer.
Una de les millor fons d’informació que ens han arribat dels ibers ha estat a través de les seues necròpolis, tot i no havent-se localitzat massa, més bé poques en comparança amb la gran quantitat d’assentaments, ens han aportat un coneixements bàsic per a entendre la seua forma de vida i com no, la de la mort.
El ritual, molt més complex, començava amb l’incineració del difunt en una pira funerària. Després es dipositaven les seues cendres dins d’una urna de ceràmica i junt amb els aixovars, al voltant de la urna, es soterrava. Aquests aixovars cavien segons el sexe i la posició social o grau de riquesa per la qual cosa es troben des de simples sepultures sense urna ni aixovar fins a les mes riques i completes amb vàries urnes, objectes personals i d’adornament, armament, ceràmica d’importació...etc.
Les creences religioses també representaven una part important del mon ibèric, tot i que la figura humana no és habitual, quan apareix es femenina, Els animals mitològics, així com els bous, lleons o els cavalls, també son presents però aquests responen més a divinitats protectores. També i en alguns santuaris apareixen unes figuretes humanes fetes amb fang cuit de dimensions reduïdes anomenats exvots, possiblement ofrenes fetes pels creients a la divinitat que en general seria femenina. A la Serreta d’Alcoi el santuari estava dedicat a Deessa Mare, divinitat femenina protectora de la fertilitat i dels morts, el qual va perdurar fins l’època romana.
Al nostre poble, la cultura ibèrica també ens deixa les seues empremtes: L’Ermita, El Tossal, i La Punta, són assentaments d’aquesta època.
