ELS MUSULMANSELS MUSULMANS
És evident la influència o repercussió, que els fenòmens de taifes varen tindre sobre els habitants de les nostres terres, posant els fonaments d'una petita entitat urbana, que en els anys posteriors haurà d'intitular-se Castelló.
|
Encara que no sabem exactament les dades exactes de l'assentament, tot apunta a que és coincident o posterior amb l'assentament dels Sirians en Múrcia No hi ha cap dubte que a l'arribada, els musulmans, es varen trobar ja, amb nuclis de població dispersos, procedents de la romanització; per això, la majoria de jaciments moriscs, corresponen amb els dels romans. Trobem nombrosos objectes procedents dels 4 fossars o cementiris, utilitzats pels musulmans i els seus descendents, els moriscs, (monedes, eines, ceràmica...) |
|
|
El Rafalet, el Lauro, El vinet, el Tossal, el camí de Llutxent... corresponent a jaciments d'aquesta època, alguns amb enterraments coberts per teules, taps o pedres fusiformes.
A la Plaça del Palau, hi ha les restes d'una mesquita. Aquesta representa una sala rectangular coberta per 6 voltes de 4 plements cadascuna, sostingudes per altres tants arcs de mig punt i 2,35 metres de llum, que es sostenen en les parets laterals i en dos pilars quadrats, alineats en el centre de la sala, decorats amb rajola de ceràmica musulmana.
|
El traçat del casc antic de Castelló, encara conserva les seues peculiaritats morisques, carrerons sense eixida, (antics atzucacs del Castelló moro) En eixos carrerons la porta estava situada en la línia imaginària que fa de frontera amb el carrer, gaudint d'una tranquil·litat i una seguretat afegides. Després de molts segles de convivència, els moriscs de Castelló,de Rugat, junt amb la resta de germans de raça del nostre País, varen ser expulsats l'any 1609 per ordre (greu i equivocada) del Rei Felip III, donant-los un termini de 3 dies per a abandonar les seues cases i propietats. |
|
|
Castelló quedava trist i desolat, amb un màxim de 30 cases habitades. S'havia comès una greu injustícia social, la qual cosa repercutiria durant molts segles.
