La història del nostre poble com a nucli urbà i diferenciat de la resta dels altres pobles comença pràcticament amb la conquesta d'En Jaume I, i és a partir d'aleshores quan la informació ens arriba a través dels diferents documents, tanmateix representa una part relativament insignificant -però no menys interessant- en comparança amb un llarg període de temps, on els diferents pobladors elegiren aquestes terres com a lloc d'habitatge, deixant-nos només les seues empremtes. No és pot parlar de la història d'un poble sense tenir en compte aquesta part important del passat, de vegades molt difícil de reconstruir, acudint en tot cas a termes més comarcals, inclús generals comuns a tots,. Al nostre País cal agrair la gran tasca feta pel Servei d'Investigació Prehistòrica de València (S.I.P.) des de la seua creació en 1975, i a través de les prospeccions, estudis i catalogacions dels jaciments, ens ha aportat nous coneixements sobre el passat, vida i costums d'aquells éssers que feren aquestes terres la seua residència temporal o definitiva, i també a E. Pastor Alberola pels seus treballs fets a la "Carta Arqueològica de Castelló de Rugat", publicada pel S.I.P. en 1975.
EL PALEOLÍTIC (-3.000.000 / -6.000 ap.)
Deixant de banda els orígens dels ésser humans i la seua lenta evolució ens situarem a èpoques molt més pròximes on, al nostre voltant, comencen a aparèixer les primeres proves materials de la vida d'aquells primers pobladors , tanmateix cal tenir en compte que aquest origen ens situen a l'Àfrica Oriental fa aproximadament uns 3 milions d'anys, L'ocupació a Europa es retarda fins el 1.000.000 anys, però és a partir de la glaciació Riss ( fa uns 300.000 anys) quan les evidències son més precises. D'aquesta època pertanyen les restes localitzades al Tossal de la Font de Vilafamés (Castelló)
|
La Cova de la Petxina (Bellús) |
Utensilis de la Cova del Frare |
Al començament del Paleolític Superior (-35.000 / -6.000) destaquen la Cova del Parpalló a Gandia amb gran quantitat d'objectes recuperats, entre ells més de 5.000 gravats, la Cova del Barranc Blanc a Ròtova, la Cova Beneito a Muro d'Alcoi, la Cova de les Mallaetes a Barx i el Salt a Alcoi. A la nostra comarca, tot i no sent massa representativa del Paleolític, cal nomenar la Cova de la Petxina a Bellús (pròxima a la Cova Negra) i algun que altre jaciment.
Com veiem dons, estem situats en el triangle format per Xàtiva-Alcoi-Gandia, i això ens confirma una certa activitat en la nostra zona.
NEOLÍTIC-ENEOLÍTIC ( 5.000 - 2.000 aC)
Cap al 5.000 aC. es produeix a les nostres terres uns canvis substancials que aportaran unes noves i revolucionàries formes de vida. El conreu de la terra i la domesticació d'animals farà que canvien les necessitats convertint-los en sedentaris. Ja no caldrà desplaçar-se constantment. Es descobreix i s'utilitza la ceràmica i es cremem amplis territoris per a fer-los productius. Aquest canvi ve motivat per fons externes i d'evolució, on ja en l'extrem orient es coneixien des de feia molts anys.
|
|
Destral de pedra polida i eines de sílex de la Cova del Frare |
A la nostra comarca tenim dues coves de suma importància: La Cova de la Sarsa a Bocairent i molt més a prop nostre, a les parets del nostre nostre terme, la Cova de l'Or, punt de referència mundial per la seua importància en quant als materials localitzats, alguns d'una bellesa singular, i que com hem dit abans, marcaran una nova època: El naixement de l'agricultura a tot l'estat.
La Cova de l'Or fou descoberta per Rafael Pardo Ballester i ja en 1954 el S.I. P. va realitzar una primera campanya d'exploració, continuada a través dels anys posteriors. Els materials recuperats han sigut nombrosos, agrupats en diferents espècies segons els materials utilitzats. Destaquen les culleres d'os treballat, els adornaments personals, la ceràmica cardial, utensilis de pedra polida i cereals carbonitzats, entre ells el blat, així com restes d'animals domèstics. La prova del Carboni 14 d'alguns objectes feta a Colònia (Alemanya) va donar una data de 4.670 anys ap. Els materials estan exposats a Museu de Prehistòria de València i al Museu Camil Vicedo d'Alcoi.
|
Vista de la Cova de l'Or |
Cap al final del Neolític les coves aniran perdent la seua funció com a llocs d'habitatge per a destinar-les exclusivament com a llocs d'enterraments, inclús en alguns moments de l'època, compartint la doble finalitat. És des d'aleshores quan apareixen les sepultures col·lectives, alcançant en algun casos més de 19 inhumats com és el cas de la Cova del Camí Reial d'Alacant d'Albaida, la Cova del Barranc del Castellet a Carrícola, la Cova del Frare a Aielo de Rugat, la Cova de l'Almud i del Fronto a Salem, la Coveta de Llopis , la Cova del del Pany , la Cova de la Penyeta Tarrasó al nostre terme.
Ara les zones d'habitatge es situen a llocs molt més baixos, generalment a prop d'algun riu o de l'aigua, element vital per a la seua supervivència, en contacte amb les terres de conreu. Aquestos assentaments gaudeixen d'una major tranquilitat i malgrat alguns casos no semblen emmurallats ni massa protegits.
De la resta d'aquests assentaments a l'aire lliure, sols ens han arribat per la fragilitat temporal dels materials utilitzats , alguns forats o sitges, corresponent a els fons de cabanes,Al nostre poble se n'han localitzat durant uns treballs agrícoles a la partida del Tabàquer. Els materials recuperats han estat diversos oferint una bona mostra de l'època en qüestió. També i excepcionalment, s'ha localitzat algun enterrament al subsol de les cases mateix o a les voreres del mateix poblat.
|
Recipient amb decoració cardial de la Cova de L'Or |
Pintura rupestre del Barranc de Carbonera |
Les manifestacions artístiques també son present en la nostra comarca, destacant la pintures macro-esquemàtiques de Carbonera, (Beniatjar-Otos) així com les del Barranc de les Coves (Salem-Castelló) i del Barranc de la Mata (Otos), així com alguna que altra més a la zona de Bocairent-Ontinyent.
La ceràmica cardial ( feta amb la petxina -cardium-èdule) per a decorar alguns objectes de ceràmica aconsegueix una bellesa singular. La Cova de l'Or i la de la Sarsa ens han aportat una bona mostra.
El coneixement i l'ús dels primer metalls, anirà desplaçant al sílex tan perfeccionat al final d'aquesta època fins abocar-nos de ple en l'Edat dels metalls, com vorem a continuació.
