Tots els documents relatius a Castelló, durant un període de temps que ve a durar fins a les proximitats del segle següent, parlen de "Castell de Rugat", com a cap de la circumscripció, i afecten en la mateixa mesura a tots els pobles del voltant. Malgrat que Alfons el Cast i Pere el Catòlic, havien iniciat temps abans la penetració catalano-aragonesa en territori valencià, (1180-1208-1210) no fou sinó en temps de Jaume I quant s'inicià aquesta conquesta.

La conquesta es pot dividir en tres etapes
(1229-35 Nord del País)
(1236-38 comarques centrals fins el Xúquer, inclòs València ciutat)
(1239-45 Antic Regne de Dénia o, si es vol, les actuals comarques de La Vall de Cofrents, La Canal de Navarrés, La Costera, La Vall d'Albaida, La Safor, El Comtat, La Marina Alta i Baixa, L'Alcoià, i una xicoteta part de l'Alacantí i de l'Alt Vinalopó)

El domini cristià es basava en el control de les fortaleses que tancaven el pas i asseguraven el territori.
Dels innumerables castells o fortaleses, alçats en la seua majoria pels propis àrabs; a la nostra comarca, prenien importància i alt valor defensiu i estratègic els de Palma (La Safor), Rugat, Penya-Cadiella i Carbonera, ja que formaven una forta línia al llarg de la serralada del Benicadell, tancant el pas d'una i d'altra part, i amb àmplia influència sobre les zones limítrofes.

Després de conquerir el castell de Rebollet, passaren a la Vall d'Albaida pel port del Lletó, posant cerc al castell de Xiu (Llutxent) Corria l'any 1239. Els moros s'organitzaren ràpidament, concentrant-se als ports de Pinet, Bellús l'Olleria, Ontinyent i Salem. mentre el gros de les forces atacava Llutxent. La meta de l'expedició fou la preparació per a la conquesta del Castell de Xàtiva (1244) i prenen aquesta data com l'autèntica conquesta de la Vall d'Albaida, ja que no fou sinó aleshores quan tota la comarca ja era de domini cristià.

 Les primeres disposicions del Rei En Jaume I, que afecten a Castelló, son promulgades en favor de la ciutat de Xàtiva, sent el rei a Lleida el 15 de setembre de 1250 "......Vos donem tota la Vall d'Albaida (entre altres) i tots els homes de totes les viles i ciutats que son en aquest terme, estan obligats a seguir la bandera de Xàtiva......" Poc després , Jaume I va cloure la seua acció conqueridora en arribar als límits establerts en els tractats signats amb Castella (Cazorla i Almirra), faltava per incorporar la part sud del País (Alacant, Elx, Oriola) (1265-1266)

 Amb lògiques variants, els pactes de lliurament dels sarraïns al rei catalano-aragonès, obligaven els conqueridors a respectar la vida, els lleis, els costums i la religió dels vençuts. Repobladors procedents de Catalunya (comarques valenciano-parlants) i d'Aragó (comarques castellano-parlants), convivien pacíficament amb els moros que havien decidit quedar-se. Com a Mallorca; Jaume I va fer del territori valencià conquerit, un regne autònom dins la corona d'Aragó, i amb aquest objecte, el dotà de dret i d'institucions pròpies. En primer lloc creà "LES CORTS" davant de les quals jurà mantenir "ELS FURS" i els costums de València. (7 d'abril 1261)